Per a entendre teoria que va formular Aristarco de Samos, és necessari que ens adonem de la mentida a la que ens han exposat durant tants anys. El que ens han contat a tots (que és de fet el que la major part de la gent creu) és que Nicolàs Copèrnic va ser el que, després d'un estudi exhaustiu del moviment dels cossos terrestres, va arribar a la conclusió de que la Terra girava sobre el seu eix i que aquesta i la resta dels planetes giraven a la seua vegada al voltant del Sol.Quan Copèrnic va formular aquesta teoria, va fer que l'església s'abalançara sobre ell.
Això no és el que realment va passar!
En realitat, va ser el matemàtic i astrònom Aristarco de Samos el primer en adonarse'n de que el nostre planeta girava al voltant del Sol. Ho explica així en el tractat De revolutionibus caelestibus (que veurem més avant) quasi mil anys abans de que Copèrnic formulara la seva teoria.
 |
| Aristarco de Samos (310 a.C - 230 a.C) |
DE REVOLUTIONIBUS CAELESTIBUS
En
el tractat De
revolutionibus caelestibus Aristarco
arreplega una série de càlculs destinats a determinar les
dimensions i les distàncies entre la Terra, el Sol i la Lluna. A
partir de la mesura de les mesures trigonomètriques d'un triangle
Sol-Lluna-Terra, es pot treure la relació entre les distàncies que
separen a la Terra de la Lluna i del Sol.
Segons De revolutionibus caelestibus, la Lluna, la Terra i el Sol formaven un angle. Quan
la Lluna es trobava en una situació en la que el seu angle mesurava
90º, Aristarco va mesurar l'angle entre el Sol i la Lluna (en la
imatge és β).
Coneixent β
, podia resoltre el triangle. Va utilitzar la geometria correcta,
però les dades de l'observació no eren exactes i el seu resultat va
ser que el Sol estava 20 vegades més lluny de la Terra que la Lluna,
quan en realitat està 400 vegades més lluny.
En
quant al tamany del Sol, Aristarco va deduïr que era 20 vegades més
gran que la Lluna (ja que té major tamany). Una vegada més, estava
equivocat: el Sol és 400 vegades més gran que la Lluna.
Per
una altra banda, Aristarco va situar la Terra entre Venus i Mart, va
reconéixer que la Terra recorria una òrbita completa en un període
d'un any i va establir que la bóveda del cel (cel de estreles fixes)
es trobava a una distància infinita del Sol. D'ací va treure la
teoria heliocèntrica, determinant que el Sol estava al centre i que
tant la Terra com altres planetes giraven al voltant del seu eix i, a
la seua vegada, al voltant del Sol.
Per una altra banda, Aristarco va donar una explicació al extrany moviment de les estreles errants. Segons ell, aquestes eren el resultat de una ilusió òptica que provocaven la resta dels planetes al girar al voltant del Sol (o, com actualment coneixem, al voltant de la seva respectiva estrela). Amb aquest plantejament, Aristarco va posar l'únic element per a que la teoria Heliocèntrica fora perfecta.
 |
| Dibuix que trobem en De revolutionibus caelestibus |
Per una altra banda, Aristarco va donar una explicació al extrany moviment de les estreles errants. Segons ell, aquestes eren el resultat de una ilusió òptica que provocaven la resta dels planetes al girar al voltant del Sol (o, com actualment coneixem, al voltant de la seva respectiva estrela). Amb aquest plantejament, Aristarco va posar l'únic element per a que la teoria Heliocèntrica fora perfecta.
El
model Heliocèntric no va trobar cap seguidor, ja que els pensadors
més destacats de l'època no van prendre en consideració els
càlculs d'Aristarco. Els que més es van oposar a la teoria van ser
els astrònoms. Segons aquests, si la Terra es menejava la posició
de les estreles en les diferents èpoques de l'any tenia que revelar
alguna variació, cosa que no pogueren comprovar. Cap d'ells sabia
que aquest fet si era reial, però que és imperceptible degut a les
distàncies a la que es troben les estreles.
Encara que Aristarco de Samos fora el primer en proposar aquesta teoria en el segle III a.C, les implicacions filosòfiques de la teoria Heliocèntrica es van donar en més intensitat quan aquesta va ser proposada per Copérnico al segle XVI.
Encara que Aristarco de Samos fora el primer en proposar aquesta teoria en el segle III a.C, les implicacions filosòfiques de la teoria Heliocèntrica es van donar en més intensitat quan aquesta va ser proposada per Copérnico al segle XVI.
En el video que trobem avall, veiem un exemple extret de la pel·lícula Ágora en el que Hipatia d'Alexandria parla amb els seus alumnes de l'heliocentrisme proposat per Aristarco de Samos.
CURIOSITAT SOBRE ELS ESTUDIS DE ARISTARCO:
