LES CÈL·LULES EPITELIALS

Les cèl·lules epitelials (o epitelis) són aquelles que formen el teixit epitelial (més conegut con epidermis). Aquest teixit en el que es troben les cèl·lules epitelials cobreix i manté els òrgans protegits del exterior, protegint-los de l'exterior (evitatnt infeccions bacterianes o virus). A més de protegir als òrgans, algunes cèl·lules epitelials produeixen secrecions.

TEIXIT EPITELIAL

A continuació, es mostra una imatge dels tipus de teixit epitelial per a que la comprensió de la funció de les cèl·lules que el conformen siga més fàcil. El realment important, és la funció i característiques que tenen les cèl·lules epitelials.

Les cèl·lules epitelials realitzen més funcions a banda de servir com a protecció per als òrgans i el cos. Aquestes funcions són les següents:

• Transport de substàncies o mol·lècules entre les diferents capes del teixit epitelial.
• Secreció de mocs, enzimes o altres tipus de substàncies que contribueixen a la seva funció de protegir el nostre cos i als nostres òrgans.
• Absorció de mol·lècules o substàncies diverses.
• Funció sensitiva. Alguns epitelis poseeixen terminacions nervioses que els permeten actuar com a receptors sensorials important per al sentit del tacte en la pell, el sentit olfatiu en les cèl·lules epitelials encarregades de que el nostre cos puga percibir els olor i per al sentit del gust en l'epiteli de la llengua.

Per una altra banda, les cèl·lules epitelials mostren diverses modificacions  en la seua superfície per a millorar la funció que realitzen. En aquestes modificacions, tambe anomenades estructures accessòries, trobem les microvellositas i els cilis.


Les microvellositats són unes prolongacions que s'assemblen a dits que ixen de la cèl·lula cap a l'exterior. Aquestes modificacions es solen trobar en les cèl·lules epitelials encarregades de l'absorció (com és el cas de les de l'intestí). En aquest cas, les microvellositats el que fan és augmentar la superfície d'absorció de les cèl·lules.

Els cilis són unes estructures que també ixen cap a fora de les cèl·lules epitelials, però són molt més fines que les microvellositats i s'asimlilen als pèls. Un exemple de cilis serien aquells que recobreixen el sistema repiratori. La seua funció és propulsar el moc i altres secrecions cap a la part exterior del sistema respiratori per a que puguen ser expulsats. Per la qual cosa, els cilis s'encarreguen de realitzar secrecions.


Les cèl·lules epitelials, en termes generals, solen renovar-se amb molta freqüència en cas de que es trenquen. El seu trencament es deu al continu desgast al que estàn sotmeses, per la qual cosa el seu cicle cel·lular (en termes "col·loquials", "vida celular") és molt breu.

LES CÈL·LULES EPITELIALS I LES PROTEÏNES

Les proteïnes no tenen una funció concreta en les cèl·lules epitelials, sino en el teixit epitelial. En aquest, la seua funció és "senzilla". Les proteines tenen la funció de unir les diferes cèl·lules epitelials que conformen l'epidermis. L'actuació de les proteïnes pot provocar diversos tipus d'unió (ho explicaré de manera clara i directa amb un conjunt de fotografies):

-UNIONS OCLUSIVES (o estretes): les proteïnes encarregades d'aquesta unió són anomenades ocludines (a la imatge, punts verds qe formen els cordons).

-UNIONS D'ANCLATGE: aquestes unions uneixen unes cèl·lules epitelials amb altres de manera que aquestes poden actuar i moure's com a una sola unitat. Les proteines encarregades d'aquest unió s'anomenen proteïnes transmembrana d'unió.

• Les unions d'anclatge poden sublcassificar-se a la seua vegada en dos sub-unions:

                -Unions adherents: realitzades per proteïnes anomenades cadheina-E

                -Contactes focals: realitzades per una proteïna anomenada integrina.

Com que el nombre de cèl·lules epitelials és inmens, no es sap amb exactidud el nombre de aquestes que tenim al nostre cos.